El Nadal per qui no creu

La majoria de persones que m'envolten, i les que no, cada vegada en són més les que no creuen en Déu.

I per elles, segur que els és un infortuni viure en una terra on imperen les tradicions religioses que marquen el ritme de les nostres celebracions i dies de festa.
Crec que no ha de ser fàcil viure amb unes tradicions que no són les teves, ja no ho dic pels nouvinguts d'altres cultures o religions, sino també pels que en el pas dels anys s'han anat desencantant de la fe.

Però el que té de bo són els valors que comparteix amb altres, és el que ha de ser de profit pels que no.

No el Nadal per comprar, sino el Nadal per compartir. Per l'esperança, per les noves fites que ens proposem pel nou any. 

Com si el Nadal ens servís per treure el millor de nosaltres mateixos. Perdonar. Estimar. Millorar.

Fer-nos propostes que ens ajuden a oblidar-nos de les nostres misèries humanes i deixar de ser egoïstes.

-Compartir el nostre temps amb els que estimem.

-Compartir el nostre temps amb qui ens necessita.

 Fer servir el Nadal per tot alló que ens proposem al desembre i durant l'any anem abandonant.

Els meus deures de la setmana(del Nadal): amb o sense fe, aprofiteu aquestes festes per ser més bones persones. Amb vosaltres mateixos, amb els altres. Féu que l'espurna del Nadal us ilumini l'amor en els vostres cors.

VIURE SENSE OLFACTE

 Fa dies, concretament 7, que sóc conscient de no tenir olfacte. És un dels síntomes més estrafolaris que et dona la Covid, la maleïda anòsmia. Ningú sap en quin moment recuperaré el meu sentit, vull dir un professional sanitari, és clar. 

La majoria ho fan a les tres setmanes, altres, als mesos. Resulta que el SARS-CoV-2 et malmet les nostres primitives cèl·lules epitelials del nas. Sort, no pas els nervis.

El més curiòs de tot és que no me n'he adonat sola, sino que la meva família és la que m'ho ha fet veure.

Això m'ha fet plantejar-me dubtes sobre la utilitat d'aquest sentit. L'anyoro? Ens fa falta? Afecta com percebem el nostre entorn? No va lligat al gust?

Tampoc puc explicar moltes experències en aquests moments, la meva vida es concreta en uns 12 metres quadrats ara mateix. Però reconec que afecta a la sensibilitat i percepció del nostre entorn. Alló que olorem el nostre cervell ho associa amb coses. Em sento molt rara. Em sento com si les coses no em transmetessin informació, com si no sabés en quin punt estan. No sé, com si l'olor classifiqués els objectes o situacions en algún punt. Com si perdés les dades per saber si el bròquil està cuït o no. Un món opac.

M'ha vingut a la ment la pel·lícula d'en Ewan McGregor, Perfect Sense. La fustració d'un xef quan els clients perden el gust i l'olfacte. I no us explico més, us la recomano.

Per exemple, la roba neta la entenem així per que fa olor a sabó. Ara no sé si ho està o no.

Anyoro l'olor de casa meva.
Anyoro l'olor de roba acabada de sortir de la secadora.
Anyoro l'olor dels carrers quan plou.
Anyoro l'olor de les meves coses.

Anyoro l'olor d'haber-me dutxat.

Anyoro l'olor de cafè i de torrada de pa.

Anyoro l'olor de Vicks VapoRub.

Anyoro la teva olor.

Els meus deures de la setmana: aprofiteu el vostre nas per gaudir de les vostres petites coses que no donem importància. Una crema, un forn, uns macarrons acabats de torrar al forn, el cafè del bar...de les persones que estimeu, gaudiu-ne, que és una sort i un regal!