dimarts, 19 de novembre del 2019

LA MALEDICCIÓ DE SER LLEST



Ja fa molt temps que crec que la gent com jo, mediocres sense cap virtud o particularitat que ens faci destacar de la majoria, tendim a sobreviure per ser grisos o transparents.

Les persones que són com jo, tan simples com un mitjó, últims en la família i en el ranking qualsevol… que ningú espera res de nosaltres per què no tenim res que et faci tenir esperança de que floriràs algún dia per la percepció de les teves àmplies i singulars virtuds que despunten…

Del que res no esperes, no es fustra ni busca destacar, ja que té clar que el seu futur no brillarà ni com que tampoc arribarà a conseller ni director general de res,  va fent passets per la vida i va tirant.

En canvi, els llestos a matar, guapos, o simpàtics i alegres de mena, tothom espera que progressin en la vida i triomfin amb el seu intel·lecte i esplendor.
Potser avui en dia la cosa canviarà, ja que el ventall de ser llest o intel·ligent s’ha obert a moltes vessants abans no tingudes en compte.

He vist gent del meu entorn que tothom esperava molt i es donava per fet que pujarien com l’escuma i se’ls intuïa un futur prometedor. Ara els veig que han acabat sent infeliços o buscant un lloc al món laboral o a la maduresa encara buscant el camí.

Per tant, és igual com siguis, llest o guapo, baix o lleig, tímid o sense aficions… el que cal és treballar dur i de les virtuds conegudes fer-ne una singularitat a potenciar, no pas arrepenjar-se pensant que TENINT la qualitat n’hi ha prou. 
Som un projecte i com el fang, ens hem de construïr en base al que tenim per començar. Afegir d’aquí, posar allà.

I canviem cada dia, el nostre cos, les nostres idees, les nostres prioritats, el nostre entorn. El canvi ha de servir per evolucionar i utilitzar-lo per millorar. Posar on falta, treure on sobra.

Els meus deures de la setmana: analitzeu-vos i valoreu el que teniu. Si ja teniu molt de camí fet, no us fustreu amb el que esperàveu que passés a la vostra vida i no ha sigut. El futur és vostre, vosaltres teniu el bolígraf que l’escriu.
Recordeu que el més important de tot és ser feliç, això sí que és triomfar si ho aconseguiu.