Crec que per tenir un gos s'ha de ser valent, o per tenir un gat. Per què quan hi penses, no saps com sortirà la cosa...
No saps si te'n sortiràs amb la teva vida quotidiana i les obligacions afegides que comporta.
No saps si tindrà bon caracter i us avindreu.
No saps si el teu cercle de familía o amistats l'acceptarà.
En el cas del Poruc, he tingut la sort de tenir-lo i estimar-lo sense que fos "meu", si és que els animals es posseeixen.
Crec fermament que no som amos de cap èsser viu, ni animals ni persones, però això ja són figues d'un altre paner.
He tingut la sort per què he fet de "tieta", com si diguessim...
La meva mare va decidir fa molts anys adoptar un gos, i m'ho vaig pendre com si volguès incrementar la família i posar-hi tot el cor i la voluntad a integrar-lo.
Li dono les gràcies més sinceres i profundes, ja que sempre m'ha deixat participar en la "criança" i estimació.
És el més aprop que estaré mai de tenir un gos, ja que a casa tenim al·lèrgia als gossos i als gats.
El més curiòs és que els humans tendim a personificar els animals, és a dir, a donar-los ànima. Acabes pensant que és una personeta i el consideres un més dels teus.
I avui, que tinc una pressió al pit i els ulls entel·lats de llàgrimes, faig vida normal i penso quan veig que tothom la fa, el mateix que vaig pensar quan tornava d'enterrar la meva estimada amiga Olga... que tothom fa vida normal com si res no hagués passat. Què dur veure que s'ha mort i ha marxat un ésser estimat i tot continua igual.
Pot ser és així com toca encaixar la vida, un procès de mort i de vida on la vida del dia a dia continua passi el que passi.
Recordaré sempre les coses viscudes i les anécdotes d'haber tingut un gos tímid i poruc, bon gos, gens empalagós i especial amb les criatures. I li estaré eternament agraït de la companyia que li ha fet a la meva mare, de les seves caminades i de com ella es va obrir a les persones. I de poder compartir com amb la Berta, el Poruc.
Els meus deures de la setmana: aquest cop us parlaré als que esteu envoltats d'animals, o als que n'heu tingut. Tot i que us creguin bojos, "poseu ànima" a les vostres bèsties, per què si els en doneu, la veureu. Estimeu-los molt, és una vida curteta-curteta.
Gràcies, Ot. Bon consell el teu.
