Qui no ho pateix, no pot ser conscient del dolor intens, agónic i poc reconegut que tens. És un dolor que t'atura i et fa plegar-te de genolls al terra. És un dolor crónic i repetitiu.
La meva experiència amb la menstruació és horrorosa. Només li agraeixo haber pogut realitzar el meu somni de ser mare. La resta, per oblidar.
He sentit tota la vida dir que el dolor no era per tant, que només era la regla. És cert que et fa vergonya dir el què et passa i les dones que ho patim no ho fem públic, sembla que siguis una toba i poc "dona", que no siguis forta per aguantar allò que totes passen.
No detesto ser dona. No detesto tenir la regla. No m'ha fet mal tota la vida per un problema de no acceptar-me com sóc. És un problema FÍSIC.
Tot va començar que tenia 11 anys i vaig començar a trobar-me malament cada mes. Ja el metge de família, el pediatre d'abans, li va dir a la meva mare que era un reflexe de la regla que m'havia de venir.
I la cosa va anar pitjor, sempre a pitjor.
Que si tenia els ovaris poliquístics, que si tenia desarreglos hormonals, que si no havia sigut mare...
en fi, que sempre tenien "explicacions" pel meu dolor intens.
Finalment, després d'uns dies ingressada, em van diagnosticar dismenorra aguda.
Em van fer proves, i també una laparoscopia.
El dolor de regla et petrifica. Tens unes contraccions que et retorcen i et deixen blanca. Tens marejos i mal de cap. Tens un mal humor i un estat depressiu bèstia. Tens pena i et sents com si ploguès dins teu. I plores de la ràbia i del dolor. I et sents desgraciada pel que et passa a tu i no ets com les altres.
Ara, porto cinc anys que no la tinc sota prescipció metge. Com que no han pogut amb la regla, han decidit retirar-me-la. Això és com el càncer, a falta de cura et treuen un troç.
I la meva vida ha fet un tomb.
Tinc ara un equilibri mental templat i he perdut força de geni. No em sento trista i la meva felicitat ha augmentat. He millorat en les relacions i el meu cos descansa d'analgèsics i calmants. Els que em coneixen diuen que sóc una altra. Sento que m'he tret un pes molt feixuc de sobre, una càrrega molt pesada de portar.
Els meus deures de la setmana: si sou afortunades i la vostra menstruació no us causa un dolor que us petrifica o sou un home, no menystingueu a les dones que pateixen quan la tenen del vostre entorn. És molt dur tenir dolor i ser motiu de menyspreu. Acompanyeu i mimeu a qui li passi, us ho agrairà profundament.
I la cosa va anar pitjor, sempre a pitjor.
Que si tenia els ovaris poliquístics, que si tenia desarreglos hormonals, que si no havia sigut mare...
en fi, que sempre tenien "explicacions" pel meu dolor intens.
Finalment, després d'uns dies ingressada, em van diagnosticar dismenorra aguda.
Em van fer proves, i també una laparoscopia.
El dolor de regla et petrifica. Tens unes contraccions que et retorcen i et deixen blanca. Tens marejos i mal de cap. Tens un mal humor i un estat depressiu bèstia. Tens pena i et sents com si ploguès dins teu. I plores de la ràbia i del dolor. I et sents desgraciada pel que et passa a tu i no ets com les altres.
Ara, porto cinc anys que no la tinc sota prescipció metge. Com que no han pogut amb la regla, han decidit retirar-me-la. Això és com el càncer, a falta de cura et treuen un troç.
I la meva vida ha fet un tomb.
Tinc ara un equilibri mental templat i he perdut força de geni. No em sento trista i la meva felicitat ha augmentat. He millorat en les relacions i el meu cos descansa d'analgèsics i calmants. Els que em coneixen diuen que sóc una altra. Sento que m'he tret un pes molt feixuc de sobre, una càrrega molt pesada de portar.
Els meus deures de la setmana: si sou afortunades i la vostra menstruació no us causa un dolor que us petrifica o sou un home, no menystingueu a les dones que pateixen quan la tenen del vostre entorn. És molt dur tenir dolor i ser motiu de menyspreu. Acompanyeu i mimeu a qui li passi, us ho agrairà profundament.
