La majoria de persones que m'envolten no utilitzen bé el verb sentir o escoltar.
Us ho explico: Quan un persona està mantenint un conversa per telèfon amb una altra i no hi ha cobertura, per exemple, i no se senten bé, un dels interlocutors li diu a l'altre, "no t'escolto bé".
No és així, ja que sí que l'escolta però no el sent.
ESCOLTAR: Fer atenció a allò que diu algú, aplicar l'orella a oir. Fer cas, d'algú o d'allò que es diu.
SENTIR: Percebre per mitjà de l'orella, oir.
Per tant, oïm o sentim quan el nostre cervell rep el senyal de l'oïda. Escoltem quan parem atenció per oir o sentir.
Si estem a una part del pis i ens parlen de l'altre banda, estem escoltant el què ens diuen, però no sentim.
Si estem parlant pel mòbil i el so és dolent, estem escoltant, però no sentim. Direm :"no et sento, o no et sento bé".
Sé que és difícil distingir, no podem evitar sentir ja que les orelles no es tanquen. Passa un cas similar amb la vista. No és el mateix mirar que veure.
Una acció no vol dir que porti a l'altre. Puc mirar però no veure. Puc escoltar però no sentir.
Crec que la riquesa d'una llengua s'ha d'utilitzar i parlar amb propietat.
Els meus deures de la setmana: pareu atenció a com utilitzeu el vostre "sentir/escoltar". Intenteu utilitzar-lo com cal i els altres us entendran millor.
diumenge, 28 de febrer del 2016
diumenge, 14 de febrer del 2016
DIR BON DIA
Bon dia!
Quines paraules més difícils de sentir avui en dia. Quan entro en un lloc, una botiga, el pàrquing, ningú mai no diu res.
No diuen res ni quan tu els saludes!
No m'agrada gens. M'agrada que la gent em saludi. M'agrada que la gent m'ajudi si vaig carregada. M'agrada que m'obrin la porta.
I m'alegra el dia quan algú em sonriu. Aleshores ja em sento feliç.
M'agraden les persones i sento que en un món tan ple, l'empatia i germanor ens hauria d'acompanyar.
No vol dir que ser educat vulgui dir ser generòs o considerat, però sí que crec que és un primer pas.
Pensar en els altres com si fossis tu. I si la persona desconeguda no ho fos? o te l'estimessis? segur que la teva resposta seria diferent.
No cal anar amb el lliri a la mà, però ser considerat amb els altres i tenir-los en compte és un gran pas.
Els meus deures de la setmana: si no ho feu sovint, almenys aquesta setmana...saludeu tothom, coneguts o no. Cediu el seient, el pas o dexeu passar. Agafeu la bossa de la senyora gran o deixeu-la passar quan veieu que es vol colar. I si teniu fills, ensenyeu-los a dir hola i adeu.
Quines paraules més difícils de sentir avui en dia. Quan entro en un lloc, una botiga, el pàrquing, ningú mai no diu res.
No diuen res ni quan tu els saludes!
No m'agrada gens. M'agrada que la gent em saludi. M'agrada que la gent m'ajudi si vaig carregada. M'agrada que m'obrin la porta.
I m'alegra el dia quan algú em sonriu. Aleshores ja em sento feliç.
M'agraden les persones i sento que en un món tan ple, l'empatia i germanor ens hauria d'acompanyar.
No vol dir que ser educat vulgui dir ser generòs o considerat, però sí que crec que és un primer pas.
Pensar en els altres com si fossis tu. I si la persona desconeguda no ho fos? o te l'estimessis? segur que la teva resposta seria diferent.
No cal anar amb el lliri a la mà, però ser considerat amb els altres i tenir-los en compte és un gran pas.
Els meus deures de la setmana: si no ho feu sovint, almenys aquesta setmana...saludeu tothom, coneguts o no. Cediu el seient, el pas o dexeu passar. Agafeu la bossa de la senyora gran o deixeu-la passar quan veieu que es vol colar. I si teniu fills, ensenyeu-los a dir hola i adeu.
SER ESQUERRÀ
Sóc esquerrana en un món de dretans.
El prèt-a-porter de la majoria fa que les minories, com jo, esquerrana, passem desapercebuts.
Avui en dia ja no lliguen les mans dels nens que ho són ni som considerats fills del dimoni, però queda molt camí per recòrrer.
Penseu en un dia de la vostra vida...que és el que us explicaré per què us poseu en el nostre lloc.
És díficil quan el teu cervell envia la teva mà esquerra i et trobes en que el pom, porta o botó és a la dreta. Em passo el dia donant contra-ordres al meu cervell i és agotador.
Em llevo i obro la finestra: el pom per obrir el tinc a la dreta.
Obro la porta, cap a la dreta.
Em dutxo, l'aixeta termostàtica és a la dreta.
Surto i pico l'ascensor, amb el botons a la dreta.
Condueixo, la moto amb el gas a la dreta, el cotxe amb el canvi a la dreta. Circulo per la dreta.
Escric al teclat, de dretans. Ratolí, configurat de dretans.
Tisores, botons de microones, portes, armaris, entrades als llocs, configuració de pantalles...
On és el bany? al fons a la dreta, of course.
On piques el tiquet del metro? a la dreta
Per això m'agraden les pantalles tàctils, són molt millors per mi. Necessito que les coses siguin més fàcils per la meva inclinació natural de veure el món.
Com als països anglosexons, conduïr per l'esquerra és un plaer.
El que demano no és comprensió, sino un lloc en el món. Poder escollir, si més no.
Sempre he sentit a dir que els esquerrans som intel·ligents i que grans personatges de la història ho eren. No és que ho siguem, sino que el nostre cervell ha de treballar més que el de la resta i sovint ens tornem ambidestres. Podem fer servir ambdues mans sense atabalar-nos. La nostra quotidianitat ens hi porta.
Els meus deures de la setmana: cada cop que feu un moviment, penseu que us passaria si ho haguessiu de fer amb l'esquerra. Recordeu als esquerrans, no doneu per fet que tots som dretans.
El món canvia entre tots, no us oblideu de les minories.
El prèt-a-porter de la majoria fa que les minories, com jo, esquerrana, passem desapercebuts.
Avui en dia ja no lliguen les mans dels nens que ho són ni som considerats fills del dimoni, però queda molt camí per recòrrer.
Penseu en un dia de la vostra vida...que és el que us explicaré per què us poseu en el nostre lloc.
És díficil quan el teu cervell envia la teva mà esquerra i et trobes en que el pom, porta o botó és a la dreta. Em passo el dia donant contra-ordres al meu cervell i és agotador.
Em llevo i obro la finestra: el pom per obrir el tinc a la dreta.
Obro la porta, cap a la dreta.
Em dutxo, l'aixeta termostàtica és a la dreta.
Surto i pico l'ascensor, amb el botons a la dreta.
Condueixo, la moto amb el gas a la dreta, el cotxe amb el canvi a la dreta. Circulo per la dreta.
Escric al teclat, de dretans. Ratolí, configurat de dretans.
Tisores, botons de microones, portes, armaris, entrades als llocs, configuració de pantalles...
On és el bany? al fons a la dreta, of course.
On piques el tiquet del metro? a la dreta
Per això m'agraden les pantalles tàctils, són molt millors per mi. Necessito que les coses siguin més fàcils per la meva inclinació natural de veure el món.
Com als països anglosexons, conduïr per l'esquerra és un plaer.
El que demano no és comprensió, sino un lloc en el món. Poder escollir, si més no.
Sempre he sentit a dir que els esquerrans som intel·ligents i que grans personatges de la història ho eren. No és que ho siguem, sino que el nostre cervell ha de treballar més que el de la resta i sovint ens tornem ambidestres. Podem fer servir ambdues mans sense atabalar-nos. La nostra quotidianitat ens hi porta.
Els meus deures de la setmana: cada cop que feu un moviment, penseu que us passaria si ho haguessiu de fer amb l'esquerra. Recordeu als esquerrans, no doneu per fet que tots som dretans.
El món canvia entre tots, no us oblideu de les minories.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)