Sovint em trobo amb dos tipus de persones: les que ajuden o les que es fan l'orni.
Segurament, les dues cobren el mateix i desenvolupen el mateix càrreg. Però és ben diferent.
Unes s'involucren amb el què fan i les altres simplement passen l'estona fins que arriba l'hora de plegar.
I aquest sistema es pot exportar a la vida quotidiana. Hi ha qui viu i veu l'entorn i les persones i llurs necessitats o hi ha qui sembla que sempre caci mosques.
Us ho escenifico:
Un dia, un dissabte qualsevol, vaig anar a un supermercat amb pressa, com sempre! o anava justa de temps...Buscava gel picat, d'aquell que ja ve trinxat amb una bossa i que serveix per fer begudes combinades. Vaig anar al lloc on sempre hi són i malauradament, ja no en quedava cap.
I em feia falta, ja que tenia a sopar convidats a casa!
Per tant, vaig preguntar a un noi d'aquells que reposen els productes a les estanteries i no em va fer ni cas: jo no en sé res!
Aleshores vaig trobar una noia i li vaig fer la mateixa pregunta. Seguidament, es va girar d'una revolada i sense ni contestar, va desaparèixer cap al magatzem.
Als pocs segons, va tornar amb una saca de cinc bosses i em va preguntar amb un somriure d'orella a orella: quantes bosses necessites?
Quina diferència!Doncs ja ho teniu.
Jo no soporto aquell que fa el mínim i res que requereixi un esforç.
Recordeu el què us vaig dir d'Avatar. Mireu al voltant i feu per "veure" el què us envolta.
Si teniu la sort de treballar, encara que potser el que feu no us agrada o sapigueu fer una cosa més complexe...
IMPLIQUEU-VOS!
Doneu el millor de vosaltre mateixos i marqueu la diferència.
Jo, intento fer la meva feina amb passió i apretar els punys! I encara que el meu lloc o funcions no em toqui fer el que m'envolta, ho faig.
Tinc un amic que diu que la feina busca a qui la fa.
El meu consell de la setmana: encara que la vida us doni un tomb i no feu sovint el que us agrada, posseu-hi passió al que feu. Sigui la feina, l'oci, estimar o fer l'amor.
