Ja fa molt de temps que em vaig prometre no deixar de fer o d'estar-me amb una persona per dedicar temps a totes les eines digitals que tenim.
Sovint és difícil, ja que és un vici això de tenir un lloc on penjar les teves opinions, on fer de voyeur sense ser vist, on connectar-te amb persones que tens lluny. A vegades, amb més bon feeling que si les tinguessis al costat.
Ja fa un any que ho practico. Em costa un esforç i veig que als altres també. Veig que a la gent li costa aquell wifi de : quedem i parlem?.
No existeix el fem un cafè.
I em sembla que sóc millor escribint que parlant...però m'encanten les persones. Mil vegades millor tocar algú, olorar la seva flaire o fer-li un petó.
I he deixat d'escriure tant, ara m'estic amb les persones. Vull dir que si tinc un momentet per escriure els meus pensaments qüotidians, m'he n'estic. Ja no vull esperar a que surtin els meus fills d'algun lloc amb el cap dins del mòbil, o dinar corrents per asseure'm a l'ordinador, o deixar d'estar amb el meu amor per escriure o per veure el què han escrit altres...
I en la llunyania, no ho sabeu...Però el temps que dedico a les persones del meu voltant ha fet que em tornès una atenció espectacular.
Suposo que la gent se sorprèn quan deixes el mòbil i els dediques una estona de conversa.
Està resultant un exercici del més agradable.
Els meus deures d'aquesta setmana: ja sé que és difícil, però tan sols us ho recomano per una setmana! deixeu el fb, linkedin, twitter ...i parleu amb el que teniu el costat. I si podeu, quedeu amb un amic i FEU UN CAFÈ!
